Les proves hidrostàtiques, també conegudes com proves hidrostàtiques, són el procés de prova de la resistència i les fuites dels cilindres de gas. Aquesta prova es fa en la majoria de tipus de cilindres com oxigen, argó, nitrogen, hidrogen, diòxid de carboni, gasos de calibratge, mescles de gasos i cilindres sense soldadura o soldats, independentment del material del cilindre. Les proves hidràuliques periòdiques validen que el cilindre està en condicions de funcionament correctes i adequat per a un ús continuat durant un període determinat.
Les proves hidràuliques dels cilindres són obligatòries d'acord amb les directrius de l'Organització per a la Seguretat de Petroli i Explosius (PESO). Els cilindres sense soldadura d'alta pressió s'han de sotmetre a proves hidràuliques periòdiques cada 5 anys o segons sigui necessari, depenent de l'estat del cilindre. Alguns cilindres de gas com el GNC i els gasos tòxics necessiten proves més freqüents, com ara cada 2 anys.
Durant una prova hidràulica, el cilindre es pressuritza a una pressió de prova, normalment 1,5 o 1,66 vegades la pressió de treball. Això verifica l'elasticitat del material, que es deteriora amb el temps amb cicles d'ompliment repetits. El cilindre es pressuritza i després es despresuritza per assegurar-se que torna a les seves dimensions originals dins dels límits de tolerància especificats. Les proves hidràuliques periòdiques confirmen que el material del cilindre encara té una elasticitat adequada per a un ús continuat segur.
El procediment de prova hidràulica consisteix a omplir el cilindre amb un líquid gairebé incompressible, normalment aigua, i examinar-lo per si hi ha fuites o canvis permanents de forma. L'aigua s'utilitza habitualment, ja que és gairebé incompressible i només s'expandeix en una quantitat molt petita. Si s'utilitzava gas a alta pressió, el gas podria expandir-se fins a diversos centenars de vegades el seu volum comprimit, amb el risc de lesions greus. La pressió de prova és sempre considerablement superior a la pressió de funcionament per donar un marge de seguretat. Normalment, s'utilitza el 150% de la pressió de funcionament.
El cilindre es col·loca dins d'una camisa d'aigua que té un volum conegut. La jaqueta d'aigua està connectada a una bureta calibrada que mesura el canvi de volum de l'aigua a l'interior de la jaqueta. A continuació, es pressiona el cilindre amb aigua fins que assoleix la pressió de prova. La pressió es manté durant un cert temps, normalment 30 segons o més. Durant aquest temps, el cilindre s'expandeix lleugerament i desplaça una mica d'aigua de la jaqueta a la bureta. La quantitat d'aigua desplaçada indica l'expansió del cilindre sota pressió. Després del temps de retenció, la pressió s'allibera i el cilindre es contrau a la seva mida original. L'aigua que es va desplaçar torna a la jaqueta des de la bureta. La diferència entre les lectures inicial i final de la bureta indica l'expansió permanent del cilindre.
L'ampliació permanent no pot superar el 10% de l'ampliació total. Si ho fa, vol dir que el cilindre ha perdut part de la seva elasticitat i pot haver desenvolupat esquerdes o defectes que comprometen la seva integritat. Aquests cilindres han de ser retirats del servei i destruïts. La prova hidràulica també comprova si hi ha fuites observant qualsevol caiguda de pressió durant el temps de retenció o qualsevol bombolla que s'escapi de la superfície del cilindre.
Els resultats de la prova hidràulica s'enregistren i s'estampan al cilindre juntament amb la data de la prova i el número d'identificació de la instal·lació de prova autoritzada. El DOT requereix que les proves hidrostàtiques i la requalificació siguin realitzades per agents registrats que hagin estat certificats pel DOT i que hagin rebut un número d'identificació de reprovadors (RIN) vàlid per l'Administració de programes especials i de recerca del DOT (RSPA). Les proves hidràuliques garanteixen que les bombones de gas siguin segures i fiables per a l'ús previst.
Hora de publicació: Oct-09-2023