En la història del busseig, les vàlvules dels dipòsits han jugat un paper crucial per garantir la seguretat dels bussejadors i facilitar l'exploració submarina. Entre les vàlvules vintage més conegudes es troben la vàlvula K i la vàlvula J. Aquí teniu una breu introducció a aquests fascinants equips de busseig i la seva importància històrica.
La vàlvula K
La vàlvula K és una vàlvula simple d'encesa/apagada que es troba a la majoria dels tancs de busseig moderns. Regula el flux d'aire girant un botó per controlar el flux d'aire. En el busseig vintage, la vàlvula K original, coneguda com a "vàlvula de pilar", presentava un pom exposat i una tija fràgil. Aquestes vàlvules primerenques van ser difícils de mantenir perquè utilitzaven fils cònics i requerien cinta de tefló per segellar.
Amb el temps, es van fer millores per fer les vàlvules K més robustes i més fàcils d'utilitzar. Les vàlvules K modernes inclouen discos de seguretat, poms robusts i un segell d'anell O que les facilita la instal·lació i l'eliminació. Malgrat els avenços en materials i disseny, la funció fonamental de la vàlvula K es manté inalterada.
Característiques principals de les vàlvules K
●Funcionalitat On/Off: Controla el flux d'aire amb un simple botó.
●Disseny robust: Les vàlvules K modernes estan construïdes amb botons resistents i un disseny de perfil baix.
●Discs de seguretat: Garantir la seguretat en cas de sobrepressió.
●Manteniment fàcil: Les vàlvules modernes són més fàcils d'instal·lar i treure gràcies als segells O-ring.
La vàlvula J
La vàlvula J, ara en gran part obsoleta, era un dispositiu de seguretat revolucionari per als bussejadors d'època. Disposava d'una palanca de reserva que proporcionava 300 PSI addicionals d'aire quan els submarinistes van començar a baixar. Aquest mecanisme de reserva era essencial en una època anterior als manòmetres submergibles, ja que permetia als bussejadors saber quan es quedaven sense aire i necessitaven ascendir.
Les primeres vàlvules J estaven carregades per molla, i un bussejador baixaria la palanca per accedir al subministrament d'aire de reserva. Tanmateix, la palanca era propensa a l'activació accidental, cosa que de vegades deixava els bussejadors sense la seva reserva quan més ho necessitaven.
Característiques principals de les vàlvules J
●Palanca de reserva: Va proporcionar 300 PSI addicionals d'aire quan fos necessari.
●Característica de seguretat crítica: Va permetre als bussejadors reconèixer l'aire baix i la superfície amb seguretat.
●Obsolescència: Innecessari amb l'aparició dels manòmetres submergibles.
●Adjunt J-Rod: La palanca de reserva sovint s'allargava amb una "J-Rod" per facilitar-ne l'accés.
L'evolució de les vàlvules de busseig
Amb la introducció dels manòmetres submergibles a principis de la dècada de 1960, les vàlvules J es van tornar innecessàries, ja que ara els submarinistes podien controlar directament el subministrament d'aire. Aquest desenvolupament va portar a l'estandardització del disseny més senzill de la vàlvula K, que segueix sent el tipus de vàlvula més comú que s'utilitza actualment.
Malgrat la seva obsolescència, les vàlvules J van tenir un paper essencial en la història del busseig i van garantir la seguretat d'innombrables bussejadors. Mentrestant, les vàlvules K han evolucionat amb materials i disseny millorats, assegurant la seguretat i la fiabilitat en el busseig modern.
En conclusió, entendre la història de les vàlvules K i J proporciona una visió valuosa de com ha evolucionat l'equip de busseig per garantir la seguretat del bussejador i millorar l'experiència submarina. Avui, els avenços en tecnologia i materials ens han permès explorar el món submarí amb confiança i facilitat, gràcies en part a les innovacions d'aquestes vàlvules pioneres.
Hora de publicació: 17-mai-2024